6 dies que han canviat les nostres vides

Els últims dies han estat tan diferents, un de l'altre. Cadascú ha tingut un sabor diferent, una pena que el gust estigui tan polaritzat, mentre el dolç passa a amarg per a uns, en altres succeeix en l'invers. Per a tots, el sabor de fons és a fel, com no sóc ideòleg ni tampoc aquest és el meu tema, relat dels sis dies deixant el post a la categoria incorrecta per no haver una dedicada a política.

tegus2 Dia 1. Dijous érem una república lliure, sobirana, diuen que independent, desconeguda per a molta gent poc dutxa en cartografia, com quan ens diuen on està Togo i tenim mala memòria del sisè grau. A mig dia em vaig anar a casa, perquè era arriscat caminar pel carrer, em va semblar absurd pensar que això pot succeir en una ciutat tan rutinària, si es pot dir així al costum per la vulnerabilitat imminent de la temporada plujosa.

Dia 2. Divendres vam passar a ser desagradables davant l'Organització d'Estats Americans, on reunit el Consell Permanent es va sorprendre de les amenaces que va declarar l'ambaixador davant aquest organisme, en unanimitat van reconèixer que la cosa semblava anar molt malament. Em vaig avorrir a casa, sense res a fer, amb els nois a l'escola i sense ganes d'escriure ... és difícil gaudir un firat obligat, quan no hi ha molts plans i molt a fer a l'oficina, vaig anar a córrer i vaig escriure un presagi del tema.

Dia 3. Dissabte vaig passar davant de casa presidencial a menjar-me una dona, i vaig poder veure tot el moviment del que m'havien sorprès els alcaldes de terra endins, tot sonava tan emocionant tot i la por del que podia passar al següent dia era intrigant. Vaig visitar al meu amic Buendía i enmig d'unes copes em va explicar uns oracles a l'estil del Capità Haddock a "Els tres unicorns". Va ser bo fer-li una mirada a la pel·lícula de Will Smith "Seven Pounds" i somiar que hi ha gent bona en aquest món, per un moment vaig pensar si tots en aquest país fessin això una vegada.

Dia 4. El diumenge gran part del món va saber el que es va transmetre cap a fora, que encara hi ha gent que viu a la barbàrie, i Hugo Chávez va assegurar que envairà aquesta nació fos com fos. No vam tenir Internet, ni energia elèctrica, no telefonia estatal. No va ser possible sortir de la casa, més que per omplir el tanc de combustible en una llarga fila i comprar menjar enllaunat al supermercat, per si de cas. Va ploure com en Macondo, un pont sucumbir a la zona nord i des d'aquest dia vam tenir toc de queda a partir de les 9 de la nit.

_MG_5505 Dia 5. Dilluns vam viure una tarda de disturbis, gent als carrers amb pals, pedres, ni tan sols vaig poder arribar a la botiga on volia comprar un llit ortopèdica, després que per primera vegada un dilluns, en molt de temps no vaig anar a treballar, només perquè no havia d'anar. El Sistema d'Integració Centreamericà SICA va declarar que calia tancar-les nostres fronteres comercials, i el meu lloc preferit per menjar-se una dona era inaccessible, la vaig trobar a Facebook amb un senyal semblant a les que vaig veure a la meva escola al segon grau, aquesta no la recordo però aquella dels meus vuit anys si: "Lligues Populars 28 de febrer".

14526 Dia 6. Dimarts, una gran multitud es va reunir al parc, i mentre declamaban des del seu cor el millor de la seva intenció, L'Organització de Nacions Unides ONU va declarar que faran el possible per intervenir aquest país, entre ells els Estats Units que es va manifestar "cor- patrocinador de l'acció ". Em va agradar veure la passió de tota aquesta multitud, tot i que el meu amic dels peixets d'or va fer una de les seves filosofades després del tercer rom: "em pregunto si deixem anar 12 cambrers amb tatuatges al front, quantes d'aquestes persones quedaran en els voltants" , em va causar gràcia però em va posar a pensar si els nostres líders tenen el temps de convèncer el món sencer en menso de 72 hores.

Que puc dir, de la tranquil·litat gairebé avorrida he arribat a adonar-me que valuosa és la pau innocent d'un país que no ha tingut una guerra civil convencional, som de pubertat tardana, diu el meu amic Buendía que "no és per pacífics sinó per maj3s ". Ara el món sencer condemna el que va passar aquí, tot i que cal estar a la capital per tenir una de les dues postures existents i treballar amb 35 municipis rurals d'una vegada per saber el que pensen terra endins. En resum les dues postures principals es simplifiquen en coordenades geogràfiques arrodonides a minuts: la primera que hi va haver un cop d'estat, l'altra una successió constitucional. Sigui quina sigui, totes dues provoquen aquesta sensació del dia següent a la pèrdua de la virginitat literal.

Així és d'emocionant aquesta vida senyors, en sis dies ha canviat la vida de més de 7 milions de persones que segurament passen per sentiments tals, més la suma d'intriga dels seus familiars i amics a l'exterior als que m'ha estat difícil explicar el que aquí està passant. Només sé que d'aquesta ens en sortirem bé, i que el país sencer haurà d'assumir una transformació que acabarà en millor condició de vida i maduresa; només esperem que no sigui dolorosa i que passi d'una vegada per totes.

Que passarà el dia 7, serà tan emocionant com el 8 i la resta de l'any fins que arribin les eleccions del 28 de Novembre, la meva postura és neutral per escriure per a un públic més internacional que local i davant dels que no vull mostrar la meva opinió personal doncs mentre he parlat el tema amb el meu amic de Macondo, m'adono que té tants pedals com el piano de cua en la meva adolescència; no només és polític, sinó econòmic, és jurídic, ara geopolític, tots coincidim que és social i el que més em preocupa, és ideològic. Seria tràgic si tot aquest caos natural no produeix transformacions significatives, perquè llavors podríem patir-durant 20 anys com va passar amb els nostres veïns més propers a un cost més alt que la caiguda de l'Internet o cable dues vegades per dia.

Una salutació Hondurenys, com veuen, no només quan la selecció li guanya a Mèxic (que no és moltes vegades) es pot demostrar el patriotisme. Si poden demostrar-ho amb tota passió ara, facin-ho, sempre que no danyin la integritat dels altres. A la resta del món, gràcies per les seves oracions.

6 Replies to "6 dies que han canviat les nostres vides"

  1. SITREP

    UPDATE ON THE CRISI IN Hondures - 1 JULY 2009

    INTERNAL DEVELOPMENTS

    The day was relatively calm in Tegucigalpa and the rest of the country. Demonstrations continue to be held in many parts of the country, both in favor and against the ousting of President Zelaya. The most significant Gatherings occurred today in the northern town of Ceiba and in the southern town of Choluteca, both in support of Micheletti's government. No significant incidents were reported.

    A pacific demonstration of about 250 people was held this evening in front of the UN House to protest against the position taken by the Organization on the recent events, demanding that the organització hear their voices and support democracy in Hondures.

    Mr. Micheletti appointed today new Ministers, Bringing his cabinet to 90% completion. Some of them members of President Zelaya's government.

    The Supreme Court of Justice issued a special Communiqué (annexed) for the national and international community, signed by all the judges, in which it explains the legal basis for the actions taken by the judicial institutions in the recent days, including the arrest and expulsió of President Zelaya. Paragraph 8 of the Communiqué, in particular, states that the warrant of arrest issued by the Court against President Zelaya had remained secret until now.

    The Armed Forces also issued a press noti (annexed) in which they justified their actions es constitutional.

    The National Commissioner for Human Rights, who supports the new government, has proposed to hold a referendum to ask the Honduran people whether they agree or not with the reinstatement of President Zelaya. Such solution seems, however, unfeasible both in legal and practical terms.

    Public Declarations by certain public officials, especially the appointed Minister of Foreign Affairs, are escalating in tone against the OAS, the UN and foreign interference in general, and with much Stronger emphasis against President Chavez of Veneçuela.

    Public mitjana (ràdio, TV, newspapers) generally support the new government and the organization of entrepreneurs (COHEP) has also issued a statement of support to this. Certain mitjana (TV channels and ràdio stations) that were pro-Zelaya, however, (a few local ràdios and one national tv channel in particular) remain closed or with limited transmissions.

    Explosives devices were thrown yesterday night from a private vehicle against the buildings of the Supreme Court and the General Attorney, Causing no victims.

    INTERNATIONAL reactions

    The OAS General Assembly approved a resolution this morning condemning the coup d'état, reaffirming that that Manuel Zelaya is the constitutional President of Hondures and instructing the Secretary General to undertake diplomatic initiatives aimed at restoring democracy and the rule of law and the reinstatement of President Zelaya, threatening to suspend Honduras' membership should these initiatives prove unsuccessful. The OAS Representative informed us that the SG will soon visit Hondures, accompanied by representatives of other countries (not Presidents).

    Based on the above, President Zelaya (now in Panama) has announced his decisió to posposa his return to Hondures until next Saturday.

    The donors' coordination group in Hondures (G-16) met today at the United Nations to review the situation. Spain, Italy and France informed that their Ambassadors have been recalled for consultations. Germany informed that the departure of its Ambassador was solely due to end of mission. IDB and BCIE have suspended disbursements; the WB is in a similar situation although for legal reasons it can not use the word "suspensió". Other cooperation programs have not been formally halted but everyone has received instructions to avoid contacts with the new government.

    The Honduran Ambassadors to the US and the EU appeared to have "switched sides" as they denied today that a coup had occurred in Hondures. President Zelaya has announced their destitution. Meanwhile, Mr. Micheletti's Minister of Foreign Affairs has recalled the Ambassadors to the UN and OAS. Both Organizations however have clearly stated that they would not recognize other representatives.

    HUMAN RIGHTS ISSUES

    The Congress has approved a Decree signed yesterday by Mr. Micheletti by which, pursuant to art. 187 of the Constitution, the Curfew (now 10pm to 5am) is extended for 3 more days. Several rights are restricted during Curfew hours, including the rights to personal freedom, free movement, free association and reunió, Prohibition of arbitrary arrest. This has raised greu concerns among social and human rights organizations es they fear that this will facilitate repression by the army and the police against Mr. Zelaya's supporters.

    UNCONFIRMED reports continue to circulate regarding Alleged abusis by the police and the armed forces, especially in rural areas, including arbitrary arrests, forced recruitment of Youngsters, closing of local ràdio channels. The UN Resident Coordinator is in constant contact with the regional office of the High Commissioner for Human Rights to inform on the situation.

    UN SECURITY Measures

    The UN offices were vacated this afternoon es a Precautionary measure, due to the above-mentioned demonstration.

    Phase II continue to be in effect Countrywide. The UN continues to work with essential staff only.

  2. OP-ED contributor
    The Winner in Hondures: Chávez
    By ÁLVARO VARGAS LLOSA

    Publicat: juny 30, 2009

    IN the week leading up to Hondures s coup, President Manuel Zelaya,
    an ally of Hugo Chávez of Veneçuela, knew what he was doing. in
    pushing the limits of democracy by trying to force a constitutional
    change that would permit his re-election, he set a trap for the
    military. The military fell for it, turning an unpopular president who
    was Nearing the end of his term into an international causi célèbre.

    Although the coup has popular support in Hondures, it has also allowed
    Mr Chávez, who is leading the international response, to claim the
    moral high ground. The coup leaders, who were trying to prevent Mr.
    Chávez from Bringing Hondures into his fold, may end up giving him
    more strength in the region.

    Mr Chávez quickly came out in support of Mr. Zelaya. he threatened
    Hondures with military action and went to Nicaragua, where a meeting
    of the Bolivarian Alternative for the Americas, the Caracas-led
    alliance born es an alternative to the American-led Free Trade Area of
    the Americas, was the perfect opportunity to take charge of the Latin
    American pro-Zelaya effort.

    The Organization of American States later Condemned the coup (other
    Latin American governments followed suit) and its secretary general
    Flew to Nicaragua, where a wider regional meeting was arranged. Mr.
    Chávez vaig sentir an airplane to fly Mr. Zelaya to that gathering, even
    welcoming him at the airport in Nicaragua 's capital, Managua.

    Across the Spanish-language news mitjana, the recurring image of the
    last two days has been that of Mr. Chávez and his Allies working
    furiously for Honduran democracy. The United States 'more Measured
    response, and the low-profile stance taken by some South American
    governments, have been lost amid the high-Stakes campaign Launched by
    Veneçuela 's cabdill.
    This is not what Hondures s establishment, horrified by Mr. Chávez 's
    increasing influence, intended when it got rid of Mr. Zelaya. It is
    also a pretty surreal turn of events for those who followed the career
    of the deposed president. A member of Hondures s landed oligarchy, Mr.
    Zelaya came to power in 2006 as the leader of the Liberal Party, a
    center-right organització. He was a product of the establishment: an
    Heir to the family fortune, he had Devoted decades to his agriculture
    and Forestry enterprises, supported the Central America Free Trade
    Agreement with the United States, and ren for president on a
    conservative platform, promising to be tough on crime and to cut the
    pressupost.

    Around halfway into his term, however, Mr. Zelaya had an apparent
    ideological epiphany and became an Admirer of Mr. Chávez. He signed a
    deal for a generous oil subsidy from Veneçuela; last year he
    incorporated Hondures into the Bolivarian Alternative for the
    Amèriques. Soon enough, power went to his head.

    As the general elections scheduled for November began to creep up, Mr.
    Zelaya decided to hold a referendum with the ultimate aim of allowing
    him to seek re-election. The move violated articles of the
    Constitution that FORBID changes to the presidential limit of one
    four-year term and Establish the legal procedure for constitutional
    Amendments. The electoral court, the Supreme Court, the attorney
    general, Congress and members of his own party declared Mr. Zelaya s
    intention Unlawful. Then, on Sunday, the military stepped in.

    The ideal solution would be for Mr. Zelaya to return to power and
    leave office next year, when his successor takes over. However, it is
    Doubtful that the coup leaders will back down. It is also unlikely
    that, if he were triumphantly reinstated, Mr. Zelaya would give up his
    re-election scheme. All of this almost guarantees a period of
    illegitimate rule in Hondures - and of incessant exploitation of the
    situation by Mr. Chávez, the unlikely champion of Jeffersonian
    democracy in Latin America.Álvaro Vargas Llosa is a sènior fellow of
    the Independent Institute and the editor of "Lessons from the Poor."

  3. Amic, t'escric des de Mèxic.

    Arribi al teu blog buscant informació sobre el BitCad (no trobo la funció «FIND» que si tenia en Autocad) fins que vaig revisar les teves últims post em vaig assabentar de diverses coses:
    1.- Estàs a Hondures.
    2.- Ets expert en CAD (o almenys així m'ho sembles al meu)
    3.- Odies als polítics.
    4.- El teu país està passant les de Caín.
    5.- Et dediques a treballar, no fer política o «graella» (com li diem a Mèxic)

    I altres coses mes, però com ja he de posar-me a treballar ... et comento:

    Gràcies per compartir els teus CONEIXEMENTS, ens ajudes a molts ... No entenc bé a bé el que passa a Hondures, és mes, poc es d'Hondures (crec que res ... disculpeu ...). Però es que si els Hondurenys volen un o altre governant o forma de govern ni l'ONU ni USA ni ningú ha de obligar-los. En fi. Això sona a demagògia pura. Pura retòrica esquerrana. Tots sabem que si un president (especialment llatinoamericà) no li combiene a USA serà envaït per «cascos blaus», «marines» o alguna cosa així.

    Molta sort i no s'en què forma puguem donar-te suport / els però la teva diras.

    Salutacions i moltes gràcies.

  4. Per això en un altre post et vaig explicar sobre el que va passar a l'Argentina el 2001. Bàsicament va ser el mateix que a Hondures; la gent no va voler que el President acabés el seu mandat. Però es van cuidar (tots els polítics) de seguir les passes "Constitucionals» per al cas, és a dir, es van reunir les cambres legislatives, es va convèncer a President de de renunciar era el millor que podia fer. Especilamente després que enviés a la policia a reprimir una manifestació en la qual van haver morts. Per aquests fet avui s'ho està jutjant encara ... La cosa és que en teoria, el poder del poble, va ser traspassat, segons els mecanismes constitucionals previstos, a una altra persona no elegida directament pel poble. Cap militar al carrer. Després van haver eleccions i tots amics ...
    Està més que clar que després de les terribles dictadures que van assolar a Amèrica Llatina, no hi ha cap possibilitat ni espai perquè s'utilitzi la violència militar. L'ús de militars és una cosa tan inacceptable avui en dia que fins al propi Estats Units - que ha promogut i sostingut quanta dictadura hi va haver a Llatinoamèrica en el passat - ha una llei que diu clarament que no donarà suport a cap govern que sorgeixi d'un cop militar . L'OEA el mateix, per això insisteixen que torni Zelaya i s'arregli tot portes endins. Fins a la Comunitat Econòmica Europea «està en un compromís» ja que per les seves pròpies lleis tampoc podrien reconèixer a ningú després del que va passar a Hondures. A l'igual que la resta dels països llatinoamericans que es van expressar en aquests termes, com Argentina, Brasil, Uruguai, Xile, Perú, Equador, Veneçuela, Bolívia, etc. etc. (Sí, no només Veneçuela i els amics de Chávez, com diu la CNN, és tota llatinoamèrica). L'haver tret de casa mitjançant força militar a president i després de país, va invalidar tota autenticitat de qualsevol reclam. Va ser un gran error i hauran reconèixer-ho i canviar les desicions que van prendre perquè la comunitat internacional no pot fer altra cosa més que sostenir la postura coneguda. No cal posar-se en víctima. No està «el Món» en contra d'Hondures. Això seria subestimar la capacitat de comprensió i organització de la resta dels països i entitats. I per part meva, tampoc subestimo a el poble hondureny, com fa la CNN pretenent fer-li creure a el món que tot això és idea de Chávez, metodologia de Chávez, objectius de Chávez, etc. etc. com si el poble d'Hondures no tingués idees, sentiments, desitjos, necessitats i objectius propis.
    Si el reclam que Zelaya acabi - uns mesos abans - el seu mandat és popular i real, ja que no serà tan difícil trobar-li una solució. Potser la solució sigui: tornar-li el poder i negociar un altre mecanisme de consulta per a reforma constitucional. De tota manera, una reforma també beneficiaria als candidats de la dreta. Potser hagin d'acceptar modificacions en la Constitució però afegint altres modificacions. Per exemple en el sentit d'incorporar mecanismes Constitucionals per poder obligar a acabar el mandat presidencial a qui cometi delictes o faci abús de poder - determinant el que seria «Abús de Poder». Tot es pot legislar. Si Hondures no vol tenir un «Chávez», ja que no ho van a tenir. Cal ser més creatiu nomás ...
    I ara t'ho dic en «argentí»: Deixa't de fotre amb la política i hacé un post sobre les noves dades d'elevació ASTER que cobreixen tot el món amb - almenys - 30 metres de resolució !!!
    Una abraçada a tot Hondures ..

  5. Gràcies el meu amic Gerardo, no pretenc estar queixant-me de les organitzacions internacionals.

    Més la meva queixa és que tot aquest batibull és per culpa dels polítics, uns per fer, la majoria per no fer. Ara tots estem condemnats pel món sencer per interessos que estan més enllà de la paraula democràcia.

    Em pregunto, què farà l'ONU davant d'una situació així de polaritzada i ser conscient que les postures des dels dos extrems «menteixen una mica» i tenen raó en molt, per honor a la tolerància. En el fons, tots estem d'acord amb els fins, però els procediments de tots dos tenen moltes preguntes sense respondre.

  6. Jo de tornada Don Alvarez ...

    Volia afegir als meus comentaris anteriors sobre l'actualitat d'Hondures que cada poble té el dret de triar i forjar el destí que vulgui. Tan convençut estic d'això que, per exemple, em molesten les excuses nord-americanes utilitzades per justificar la invasió de països com l'Iraq, per tal en realitat, de fer negoci.
    El cas és que el que ha passat a Hondures mereix una anàlisi més profunda i abraçador. Tu t'estaràs preguntant que què m'importa a mi el que passa al teu país. Però el tema no passa per aquí. Durant l'última dictadura d'Argentina em preguntava desesperat i indignat, perquè cap país desconeixia a el govern de facto i l'aïllava per treure-li poder. I penso llavors en la majoria dels teus compatriotes que evidentment van votar a Zelaya. Què estaran pensant. I penso en el cap retrògrada de moltes minories poderoses econòmicament de Llatinoamèrica i com s'han d'estar bavejant somiant en poder fer una cosa semblant als seus països. Et queixes dels organismes. Et pregunto: Si tu forces Jutge de la Nació i t'assabentes d'un delicte. Encara que ningú ho hagi denunciat. Tu t'assabentes d'ell. Què fas? Doncs has d'actuar «d'Ofici». Perquè ets jutge. Tens l'obligació de prendre partit. No pots mirar a una altra banda. El que ha passat a Hondures, obliga els organismes a expedir. No els queda alternativa. I endevina quina postura HAN prendre ?.
    Cada un creu el que vol creure, no és cert ?. Jo et convido a que prenguis la teva camioneta i vagis a veure el pont a nord de la ciutat. Presa fotos de la seva ruptura. Estic segur que amb la teva ull de professional de l'cadastre podràs veure si ho va trencar la crescuda (de la qual ha d'haver moltes marques) o va ser volat amb explosius pels militars. No creguis que «de fora» no tenim ni idea del que passa. Potser un lector espanyol jove pugui no «tenir idea» del que passa al teu país. Però la gent de Llatinoamèrica que coneixem els mecanismes de certes minories per conservar el poder, sí que sabem què passa. És una qüestió de consciència Alvarez. Tu mateix ho vas reconèixer en el primer post. No es pot seguir vivint amb deute social. El que amaga la veritat sap que està equivocat.
    Gràcies per publicar tots els meus comentaris. Al capdavall, és el teu blog ...

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.