Sembla que acaba la crisi hondurenya

-Si has de parir iguanes, criarem iguanes -va dir-. Però no hi haurà més morts en aquest poble per culpa teva. (Pàgina 11)

crisi hondurenya «¿Què et sembla?» José Arcadio, sincerament, va contestar: -Mierda de gos. (Pàgina 14)

-En aquest poble no manem amb papers -va dir sense perdre la calma-. I perquè ho sàpiga d'una vegada, no necessitem cap corregidor perquè aquí no hi ha res a corregir. (Pàgina 25)

El pare Nicanor va aixecar la mà i les quatre potes de la cadira es van posar en terra al mateix temps.
-nego -va dir-. Factum hoc existentiam Dei probat sine dubio. (Pàgina 36)

-Vostè no és liberal ni és res -va dir Aureliano sense alterarse-. No és més que un escorxador.
-En aquest cas -va replicar el doctor amb igual calma- Torneu-me l'ampolleta. Ja no et cal. (Pàgina 43)

-Cap disbarat -va dir Aureliano-. És la guerra. I no em torni a dir Aurelito, que ja sóc el coronel Aureliano Buendía. (Pàgina 44)

-Aquí et deixem a Macondo -va ser tot el que li va dir a Arcadi abans de irse-. T'ho deixem bé, procura que el trobem millor. (Pàgina 45)

-Sóc la mare del coronel Aureliano Buendía -es va anunciar. Els sentinelles li van tancar el pas. (Pàgina 52)

-Demano que la sentència es compleixi en Macondo -va dir. El president del tribunal es va disgustar.
-No sigui viu, Buendía li va dir. És un estratagema parell guanyar temps. (Pàgina 54)

-Ho hem perdut per sempre -va exclamar Úrsula a leerla-. Per aquest camí passarà el Nadal en la fi del món. (Pàgina 61)

Era tan greu la seva desídia que quan li van anunciar l'arribada d'una comissió del seu partit autoritzada per discutir la cruïlla de la guerra, ell es va donar volta a l'hamaca sense despertar del tot.
-Llévenlos on les putes -va dir. (Pàgina 70)

-No em veuràs -va dir el coronel Aureliano Buendía-. Posa't les sabates i ajudeu-me a acabar amb aquesta guerra de merda. (Pàgina 71)

---- això és una mica cansoso, de vegades sembla que la vida és una novel·la. Que tal si fem un salt.

-Dichoso tu que ho saps contestar ell-. Jo, per la meva banda, tot just ara m'adono que estic lluitant per orgull. (Pàgina 173)

-Coronel -va dir llavors un altre dels seus oficials-, encara té temps de quedar bé. Sense immutar-se, el coronel Aureliano Buendía va signar la primera còpia. (Pàgina 173)

Pres en forma seqüencial del llibre "Cent anys de solitud". Qualsevol similitud a personatges reals només són presagis de Don Gabriel o simple coincidència.

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.