GvSIGInternet i Blocs

On estan els usuaris de gvSIG

En aquests dies s'estarà brindant un webinar sobre gvSIG per conèixer més el projecte. Si bé un fort objectiu d'això és el mercat de parla portuguesa ja que es fa en el marc de l'esdeveniment de MundoGEO, el seu abast arribarà més enllà pel que aprofitem per analitzar una mica de les xifres que en la meva experiència he assimilat.

GvSIG ha arribat a ser el Sistema d'Informació Geogràfica més difós en el context hispà parlant i possiblement el projecte amb una estratègia d'internacionalització més agressiva que busca sostenibilitat en la comunitat abans que en l'apadrinament. Malgrat ser una eina clarament prioritzada com a SIG d'escriptori, 100,000 descàrregues d'una mateixa versió constitueixen una interessant quantitat d'usuaris provinents de 90 països i amb traducció a 25 idiomes. El seu major potencial està en el seu enfocament com a client lleuger d'Infraestructures de Dades Espacials (IDE) en el qual pot complementar projectes que aprofiten el potencial d'altres eines Open Source. 

He parlat d'això en diverses ocasions, de manera que suggereixo el índex de continguts de gvSIG, Ara revisem on estan aquests usuaris, usant per a això gairebé 2,400 consultes que he rebut en Geofumadas en els últims mesos, on està inclosa la paraula gvSIG com keyword.

[gchart id=”2″]

El gràfic mostra els països d'on han vingut les consultes. Per alguna raó m'està costant incloure Espanya per raons de codificació de caràcters, ja que no creguin que és tan senzill ficar un gràfic com aquest en una entrada de bloc, amb HTML5; a el passar el ratolí es mostra el Ràtio que s'explica més endavant.

A simple vista es pot apreciar com s'ha estès de gvSIG llatinoamèrica i Espanya, però vegin com també arriben consultes de països europeus i altres continents fins on projectes hauran impulsat gvSIG malgrat que allà no parlen espanyol que és el target de Geofumadas.

 

En la consciència dels que està gvSIG

Ara vegem aquest altre gràfic, on es veu el posicionament que ha arribat a tenir la gvSIG. Per a això he considerat la quantitat de recerques però he creat una ràtio de comparació per cada milió d'usuaris d'internet que té cada país (no habitants). El vermell és la ràtio, el blau la quantitat de recerques dins de la mostra de les 2,400 consultes.

[gchart id=”3″]

Interessant, a Espanya li segueixen Uruguai, Paraguai, Hondures i Bolívia.

Després un segon bloc on estan El Salvador, Equador, Costa Rica i Veneçuela.

I després Panamà, República Dominicana, Xile i Argentina.

Cada qui pot fer les seves conclusions, però la veritat és que el millor posicionament es dóna en països d'escassos recursos econòmics, tot i que causa un soroll el poc accés a Internet que fa que s'incrementi la ràtio. Això sol ser més que obvi, però també és encoratjador ja que són aquests els països on es presenten índexs més alts de pirateria. On també la presència de l'SIG privatiu té menys empreses grans; com veiem Perú, Argentina i Xile malgrat tenir comunitats actives d'usuaris de gvSIG, compten amb empreses que treballen amb molta força pressionant als projectes per implementar plataformes no de codi obert, Esri principalment.

 

On hi ha més usuaris de gvSIG

I finalment mirem aquest gràfic. Es tracta d'on hi ha els usuaris de gvSIG per país, usant per a això una relació percentual de la mateixa quantitat de visites que van usar gvSIG com keyword.

[gchart id=”4″]

La meitat d'usuaris són a Espanya, on si bé no és l'única eina lliure, el posicionament en les empreses que ofereixen formació, universitats i comunitats d'usuaris és digne d'una revisió particular. 

Després hi ha un 25% que l'ocupen Argentina, Mèxic, Colòmbia i Veneçuela; aquests a part de ser països amb molts milions d'usuaris a Internet, també influeix les comunitats d'usuaris de gvSIG que han sumat una quota per a la Fundació, especialment Veneçuela i Argentina.

Després Xile, Perú, Equador i Uruguai que entre tots sumen un altre 10%.

És clar que aquest és una anàlisi dels usuaris hispans, ja que el 98% de el tràfic de Geofumadas és hispà parlant. Segur altres llocs omplin el trànsit italià, francès i d'altres països europeus que també està creixent per la proximitat i les comunitats d'usuaris. En la mesura que l'eines es difongui i la s'apropiïn comunitats i institucions sòlides, la Fundació tindrà un descans de preocupacions comuns que ens assetgen a tots com: 

Fins on és possible que una crisi d'Europa pugui afectar la font de finançament que encara alimenta el projecte?

Per descomptat, el millor defensor de gvSIG hem de ser els usuaris que apostem per la llibertat basada en competitivitat equitativa i sostenible. Tampoc convé que oblidem la quota d'orgull que hem de tenir (tot i les inconformitats individuals que puguem tenir), la internacionalització d'una eina que va néixer del nostre context hispà ha de portar-nos satisfacció.

gvsig

Per conèixer més del Projecte gvSIG, et pots subscriure a Webinar que serà de dimarts 22 de Maig

https://www2.gotomeeting.com/register/732386538

Golgi Alvarez

Escriptor, investigador, especialista en Models de Gestió del Territori. Ha participat en la conceptualització i implementació de models com: Sistema Nacional d'Administració de la Propietat SINAP a Hondures, Model de Gestió de municipis Mancomunats a Hondures, Model Integrat de Gestió Cadastre - Registre a Nicaragua, Sistema d'Administració del Territori SAT a Colòmbia. Editor del bloc de coneixement Geofumades des de l'any 2007 i creador de l'Acadèmia AulaGEO que inclou més de 100 cursos sobre temàtiques GIS – CAD – BIM – Digital Twins.

Articles Relacionats

2 Comentaris

  1. Jo necessitaria en la notícia que seran els usuaris de parla hispana. gvSIG també té usuaris d'altres llengües, per exemple italià, que segurament no entraran en pàgines en castellà.

    Per la resta molt bon treball

Deixa un comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

Torna al botó superior