Hi eres ...
La noia va fer una pirueta, es va tornar cap a ell, es va acostar, es va ajupir, i el va veure a 34 centímetres. Llavors ell va saber que era ella, els mateixos ulls ...
Era una nit rutinària, de treballs forçats a l'oficina. Dies aquells en què la itinerant música d'U2 sonava en el teclat de l'Chamaco, que portava inclosos parlants amb Suround, allà a el fons, Raúl amb els audiòfons movia el cap a el ritme d'Arjona i el seu campió de la rutina; mentre els merengues de Jorge es dissolien entre els cubicles, més enllà, cada qui s'enfonsava fins a les 9 del vespre intentant vectorizar el que els seus ulls cansats podien fotointerpretar.
Però aquell dia era especial, jugava la selecció nacional un altre partit més -o menys, mai es sabe-, així que els més parranderos van convèncer a el cap de variar la setmana, passar per un bar nocturn a veure la golejada, cap a la zona selecta de les gringas de Palmerola. No era comú que ell ens acompanyés, com a cap sempre es mantenia a l'marge, però com amic era confianzudo a l'extrem, es ficava fins a temes que no devia.
Partim, caminada d'acudits, sangrones, cruels, però agradables davant la sensació que no haurien més vectors per aquest dia -i nit-. Raúl es va comptar el mateix episodi, quan li van botar els mapes a les escombraries, Joan el dels mapes mullats en les vistes públiques el dia de vacunació canina, jo la mateixa que em sabia, que amb prou feines em causava riure a mi mateix per ser humor dels cinquanta.
Arribem a un antre, que per fora semblava casa d'habitació, després de passar la porta l'ambient va canviar. El chamaco que tenia experiència en aquests Transes, es va posar de acurdo amb el gorilón de l'entrada, ens va portar per un passadís fins a un auditori amb llums giratòries, gent asseguda en butaques de tres, un escenari triangular amb un tub vertical a al centre i una horitzontal a l'extrem, per les grades. Paguem companyia de most en una cubeta freda, que incloïa unes fitxes plàstiques per piruetes especials.
El partit, avorrit. A meitat de la segona part portaven a la selecció 4 a 1, i amb poques senyals de supervivència. Des d'un estrada extrem, un presentador va anunciar que arribava l'hora de posar-li gust de el partit. Immediatament la gent es va apilar a la barra, va començar a donar aplaudiments forts en un ritme que no tenia res a veure amb la cançó de BonJovi que venia de fons. I així, una a una, van anar passant tres noies, cadascuna, amb una rutina similar. Plataformes de 4 polzades, draps provocadors. Una cançó moguda, després les llums baixaven i una cançó romàntica portava a la noia a l'ritme d'aplaudiments, entre més, menys roba, mentre alguns desesperats gastaven la seva fitxa de primera intenció.
Però quan va arribar la quarta noia, el panorama va canviar. El meu company de a costat es va posar una mica nerviós, des que la noia va pujar, va prendre la llimona i l'hi va esprémer a la boca amb energia, després es va acomodar a la butaca i va semblar que li van donar tornada alguns engranatges dins de les temples. Amb boca oberta com Pac-man va bavejar, va mirar a la poltra donar voltes sobre la barra, assecar-la amb un tovalló que li va oferir un chavo en l'altre vèrtex, i així es va gastar la cançó de Carlos Vives, amb impecable estil.
Vaig poder veure les parpelles del meu amic baixar-se fins a la meitat, com Garfield, després els va crispar, vidriosos com bales humides. Els llums van baixar, i va iniciar la immortal cançó de Def Leppard: Love bites.
When you make love, do you look in the mirror?
Who do you think of, does he look like me?
Però la seva sensació no era de gust immediat, ja que hagués posat la fitxa en les seves dents tan aviat com s'iniciés el round, més aviat semblava anar i venir en un gronxador de temps, que a la tangent sud-oest li sacsejava el sac i reaccionava en petits moviments de cap. Els seus records van haver d'estar volant a aquest primer any d'universitat, quan una motxilla i quaderns eren tot el que s'ocupava per sobreviure.
Do you tell lies and say that It forever
I llavors, vaig tenir la impressió que ell estava veient en aquells ulls, un rostre familiar, potser li portava la remembrança d'un amor d'antany, abans de les hipoteques d'aquesta vida. Poc li va importar saber que estava disminuint la seva vestidura, eren els seus ulls i un somriure amagada que li portava -i el portava- a una fita distant, en un batec enrere d'aquell edifici d'Enginyeria Industrial, tan lluny com l'òrbita de la constel·lació GLONASS però tan a prop com la captura de la seva fase portadora.
Do you think twice or just touch 'n' see
Els seus ulls donaven voltes a trenquis aguts, però no en els 10 metres d'aresta de l'equilàter, estava molt més enllà. Llavors va sentir com que una capa se li sortia de l'epidermis, un, una altra, una altra vegada, en pell de gallina. Mentre la noia mostrava els seus dots de somni, els aplaudiments sonaven i ella es penjava de l'tub en una suada mitja volta. Espectacular!
I do not wanna touch you too much baby
Cos makin 'love to you might drive em crazy
La noia va tancar la tijereta, cobrint-se la vida amb una mà, es va tornar cap a ell, es va acostar, es va ajupir, i el va veure a 34 centímetres. Juraria que llavors ell va saber que era ella, els mateixos ulls, els de la noia van semblar xocar també, es va retirar i va tornar al seu xou. Llavors ell la va perseguir amb els ulls fins al cansament, ella va esquivar mentre va poder però la distància no va fer més que facilitar la seva vista fotogramètrica i finalment la maixella li va caure com gaveta.
I do not think that love is the way you make it
Després d'un parell de mirades penetrants, que semblaven fer fusió en l'aire, ella no va poder acabar la cançó, va fer un gest per acontentar al seu públic, va donar la volta i es va acostar a les grades. Medi públic li va cridar que el acabés, però ella ja estava sent ajudada pel coime, Que li va brindar les seves peces superiors, les úniques que va poder treure i la va portar per un extrem de la barra. L'animador va dissimular tot, va fer el primer cridat a totes les noies i va demanar aplaudiments per a la gran Pamela.
So I do not wanna be there when you decideix to break it
Love bites love bleeds - It Bringing 'em to my kneeds
Love lives love dies - It no surprise
Love begs love Pleads - It what I need
La noia va passar pel costat, el va mirar als ulls, li va prendre la mà i li va donar un petó a la mejía i li va dir alguna cosa entre dents. Després se'n va anar. Vaig poder veure en els seus bonics ulls tres cinquenes parts de llàgrima, jo estava desconcertat, atordit i no sabia exactament què pensar. Absolutament ningú sap que dir-li a un amic, que de cop i volta en un passeig nocturn es troba a una distància d'un 34 centímetres d'uns ulls que sembla conèixer en distàncies molt més curtes.
_________________________________________________
__________________________________________________
Anys mes tard em va confessar, que va convèncer a l'coime de dur-se a la noia aquesta nit. No em va explicar més detalls fins que el vaig llegir en el seu estat de Facebook, que no ha canviat en molt de temps.
Aquella nit, hi eres. Eren els teus ulls, els teus llavis, hi eres. Era el teu somriure, la teva tatuatge, el teu suor, hi eres.
En el matí vaig veure els teus ulls de nou, bonics, el teu somriure, preciosa, però no era teu. No hi eres.
Només estàs a tot arreu.
La noia d'aquella nit es diu Roberto jajajaja
Estava sortit l'home ... té dret ...
Jeje, que pervers que sos.
Només estic tan ocupat que amb prou feines si puc escriure temes fàcils.
Et va agafar la crisi dels 40? ...