El Sacalenguas, versió primitiva.

Aquí un dels millors relats que comptava el meu pare, readaptat al seu veritable origen ... aquest origen del qual gairebé no tinc memòria, i que de vegades semblés mai haver existit. Però que igual que el meu pare, em cal quan escolto les cigales.

Va ser des del bord del barranc que el va veure volar, 16865_1342395278252_1182302534_31076809_6132740_nen el crepuscle de la oracioncita. Semblava una garsa allargada que descendia per la trencada de les Trancas, Cap a les trobades amb el riu Araute. Ja que anava contrallum, el capvespre el va resignar a creure provisionalment en el conte de la fosca camallarg que buscava la posa rodona, per on hi ha barrancs alts, per on viu el guardabarrancs.

Però l'endemà la notícia va despertar la llegenda: un cap de bestiar a la plana de Vargas morta, sense rascades, sense cops, sense llengua. Va ser llavors que Don Marc, que llavors en dèiem Maco (com li deia l'àvia), va recordar la història i me la va explicar, d'altra penúltima vegada.

Era una nit fosca d'estiu, amb la calor rajant a les costelles i el cant itinerant dels guacos a la recerca de desobedients gallines en els arbres de boles. el silenci grillolento es va trencar, i no per cigales avorrides; era com el bram d'un toro, que mugía desesperat a la enterbolida distància. Maco es va incorporar i va caminar al bord, per darrere de la latrina; la nit era encara més negra, sense noves estrelles, com qualsevol avorrit abril sense amors, i la veu de la seva dona al ressò del silenci:

- Aquest bou està plorant, s'ha d'haver enredat en un filferro.

Els seus llunyanes esperances que l'oncle Noè pogués atendre la res van acabar quan va decidir lligar-se bé la sabata esquerre, va tornar a casa per la fusell vint-i-, el llum de caçador i una caixa de municions.
Va descendir a la porta de cop, va sacsejar el llum per despertar el seu foc, mentre prenia la derechura pel ranxo de Don Catarino; just caient a la posa de La Cachirula.
Va escoltar el silenci del cast eunuc mentre es va cantar una altra cançó però amb el mateix cor:

- Ah! Catocho, de nou et va prendre la nit a l'Església.

Va baixar amb cura, recordant vells relliscades amb gust de petons furtius, l'alè d'ocote i congratulados aterratges de la pressa dels sogres potencials. Més aviat encara estava creuant el riu, va apagar la llanterna pel conegut culte al costum, mentre ho va repetir en el fetge.

- Es recorda millor el copante amb la claredat de l'escuma i el soroll de les pedres.

En arribar a l'escenari del bou, a uns metres del trapiche, Va intentar raonar l'equació; l'animal corria al voltant d'un matoll i cada terç d'el·lipse llançava el seu mortífer udol. Maco, a les fosques es va acostar a la trajectòria, a punt per encendre el llum que ja s'havia col·locat al front. Fusell en mà, va intentar resoldre la derivada de l'animal, que després de mitja hora de batre la pastura ja tenia marcat un carril.

Si tan sols hagués pujat la seva mirada, hagués vist el misteriós alat, que des de dalt controlava el toro amb un narcotitzant olor que descendia qual rosada i penetrava al nas al ritme d'un dispar aleteig d'òliba al Tabanco.
Era el Sacalenguas, Que en el seu intent errat de variar el gènere va escollir un toro resistent al dogma; una vaca s'hagués adormit en minuts, i llavors suaument hagués baixat, li hauria cobert el coll a doble volta amb el seu serpentina Jafa, Estrenyent fins que la llengua sortís en grandària comerciable. La degustaría i trauria el mal gust de rumia menjant la seva tendra mamella com a postres.

Els minuts de la serp emplumada van acabar prematurament; Maco va encendre el llum, alhora que va encanonar el toro que, sense opcions reaccionar deixant-se anar a tangent cap a la finca del oncle Noè. Quan va arribar a la porta d'empentes va llançar un crit i un altre més quan ho va saltar, pel so de branques trencades no es va aturar en gran distància mentre travessava la canyera, allà per l'arbre de quitacalzón. Quan Maco, tardanament va alçar la vista buscant donar a llum el rèptil alat, aquesta s'havia anat. Únicament descendia la seva rosada i amb prou feines va poder rescatar una ploma color gris empedrat que per la seva pestilent olor pertanyia definitivament al sacalenguas.

Maco va tornar com somnàmbul, intentant embastar la seva plaça mentre un fred línia de suor li va figurar l'esquena en vertical. Va arribar a la casa, va guardar el fusell, les sabates i el llum, impotent a aquest trencaclosques es va adormir i va somiar que es banyava a la bassa de La Sireneta, Amb un cel navegat per animals de la pel·lícula Avatar, però en 2D.

L'endemà una vaca bruna era morta a la finca de Don Jesús Orellana, Sense empremtes, sense sang, sense llengua.

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.