Un Cor anomenat "Pepe"

D'infant vaig fer servir una camisa de les que regalava per al Dia Internacional del Nen, sense si més no conèixer-lo, ni tan sols la ciutat on estaven els seus berenadors. Anys més tard em vaig fer client d'un petit raconet davant del Parc La Mercè a Tegucigalpa, on em venia a amagar els dissabtes per embastar entre la feina rutinària i el meu quefer de cap de setmana. L'ambient no era esplèndid, però la solitud es gaudia amb el mateix gust que els chilaquiles, l'amena xerrada d'una negra que atenia la caixa registradora i que li donava bon gust al grotesc dels rectors que venien per una sopa "aixeca mort "a llevar-se la ressaca per començar una altra.

Recordar-se em fa un nus a la gola, eren anys de les meves esbossos per olis a la suculenta solitud i líriques al compàs del silenci abans que arribés la noia va il·luminar els meus ulls. Plàcid gaudia aquella calma que contrastava amb el bullici remembrante dels retrats de famosos que atiborraban les parets en evidència d'haver visitat els negocis d'aquest home, un noble cubà a qui Fidel li va expropiar tots els seus béns però no els seus somnis, els que va venir a complir a terres alienes per quedar en la història com a sinònim de la bona cuina i la generositat.

En els anys recents em va tocar intercalar amistat amb la seva esposa, qui al cementiri va expressar les paraules que literal cito, gairebé amb el mateix permís de la noia que va aportar alguna cosa més que la meitat de la seva prosa.

Don pepe barroso

Confits, galetes, menjar a munt i molta algaravia, era la preparació des d'hora d'un dia de l'infant.

Ell, ansiós, disposat un any més a realitzar una celebració que ja era part de la seva agenda.

Mai vaig imaginar ser partícip d'un projecte tan humà al costat d'un gran home, però Déu en la seva vasta bondat i misericòrdia em va escollir per servir a un cor compassiu del que vaig aprendre valors eterns, com estendre la mà al necessitat, no perquè existís l'abundància sinó perquè és necessari per a les nostres ànimes ser plenes d'amor a través del servei als altres. Em sento una dona privilegiada per haver estat al costat d'un ésser piadós i haver compartit amb ell una família i els seus últims dies de vida.

Cada experiència viscuda amb Pepe, veient-incansable en la seva honrosa tasca em fa entendre el llegat d'un estimat estranger que amb treball, esforç i respecte va guanyar els cors d'una nació on va poder trobar la llibertat en tots els seus sentits.

Realment no hi ha paraules que puguin expressar els sentiments que em embarguen en aquest moment, on m'acomiado temporalment del meu marit, que ha partit a un lloc celestial al costat de la presència del Totpoderós; però estic conscient que un dia li veuré novament, quan jo també parteixi a la trobada amb el meu Creador.

Gràcies Pare Etern, per donar-me fortalesa en aquesta hora i poder reconèixer que la teva Paraula es compleix en el meu ....

"Fins aquí ens ha ajudat el Senyor."

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà.

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.