La mateixa història, ara amb GPS
... En aquell Imperi, l'art de la cartografia va aconseguir tal perfecció que el mapa d'una sola província ocupava tota una ciutat, i el mapa l'imperi, tota una província.
Amb el temps, aquests mapes desmesurats no van satisfer i els col·legis de cartògrafs van aixecar un mapa de l'imperi, que tenia la mida de l'imperi i coincidia puntualment amb ell.
Menys addictes a l'estudi de la cartografia, les generacions següents van entendre que aquest dilatat mapa era inútil i no sense impietat el van lliurar a les inclemències del sol i dels hiverns.
En els deserts de l'oest perduren trossejades ruïnes del mapa, habitades per animals i per captaires; a tot el país no hi ha altra relíquia de les disciplines geogràfiques.
És curiós que aquest relat el va escriure per primera vegada algú anomenat Suárez Miranda, en 1658 (ni tan sols Txus havia nascut
Sona familiar perquè Jorge Luís Borges el va citar en la seva obra "Història Universal de la Infàmia" en 1957, però té la mateixa vigència dels termes de referència que acabo de veure per un aixecament cadastral.
Errors circulars mínims de 10 cm. ¿Per a un aixecament rústic en una zona de bosc humit? No, gràcies, millor em gasto la tarda avorrint als meus selectes lectors amb la part poètica que pocs em coneixen
... .en aquell país d'aquest (l'altre) banda dels Pirineus, l'art per la geomàtica va arribar a tals nivells de precisió, que els vèrtexs de cada immoble coincidien amb el stream, amb el píxel, amb el micró vomitat per l'oracle de Google Earth.
Amb el temps, els mapes precisos no van omplir les intencions morboses dels geòmetres, i van decidir fer un el·lipsoide que fos capaç d'ajustar la malla geodèsica, al ritme que es movien les plaques tectòniques a la deriva continental.
Va ser tal el seu nivell d'exactitud, que l'inconvenient de múltiples direccions en què es mouen les 15 plaques tectòniques de la terra va ser ajustat en un Dóna [geoid] tum que s'ajustava el sistema de coordenades per adaptar-se a l'altitud de cada centímetre de la terra , de tal manera que es va fer un model per a cada línia traçada en latituds i longituds de 5 segons ... i llavors en vista que el vol dels ocells feia nosa la captura del radar ...
Segueixen allà?
jejeje, com treball es fa fins a tres vegades per criteris de millor precisió perquè en 10 anys ens tornin a dir que la georeferència absoluta estava dolenta
... van passar molts anys en què la precisió era una bandera aixecada amb orgull fins que a un tio se li va ocórrer relacionar bases de dades de la Terra amb un Gran Muntanya de Mart, ja que aparentment, la gravetat que aquell exercia sobre la Terra estava originant micro errors de càlcul ... i tot es va anar a l'carall altra vegada ....! =)
Molt bon deliri per començar a relaxar-se en aquest divendres ..!
Salutacions